El 'cas Lucian' va irrompre en els mitjans de comunicació l’any 2006 com un cas escandalós que atemptava contra la legislació; es va posar en entredit l’actuació policial, en concret la dels Mossos d’Esquadra que varen ser acusats de torturar a un jove romanès que havien detingut per error el juliol del mateix any.
Segons el tribunal, els agents van agredir físicament i psicològicament al detingut, d’origen romanès, i al qual van detenir confonent-lo amb un atracador. Tots els incidis apuntaven també a una presumpta agressió, durant el registre en el domicili ,seva xicota, embarassada de tres mesos. Segons la sentència, els agents van arrestar per error a Lucian P. al carrer, pensant que havia robat en un pis. Durant la detenció, l’apallissaren per tot el cos, l’amenaçaren de mort i l’insultaren, a més de no voler-se identificar com a policies.
Tal com va declarar el presumpte agredit, va patir una sèrie de contusions i hematomes fruit de la pallissa que li propugnaren després de ser detingut, de camí cap a la comissaria de Les Corts.
El diari El Mundo, publicà un vídeo en la seva versió digital, on es poden veure les agressions del cos policial gravades per unes càmeres internes a la sala.
No va ser fins al dia següent que el detingut fou alliberat després que la víctima del suposat robatori no el va identificar en cap de les fotografies.
Tres anys després de la sentència contra els mossos, El Periódico de Catalunya, en la seva versió digital, i en la seva edició del 16 de novembre, va publicar un vídeo on la principal testimoni del "cas Lucian" explicava a un fals advocat com va fer tot el muntatge per tal que els Mossos d’Esquadra fossin declarats culpables de maltractament al detingut.
D'altra banda, i segons el SME-CCOO, aquestes noves proves haurien de ser suficients per anular el judici que es va celebrar, i repetir el judici, considerant nul•les les declaracions d’aquesta testimoni, al marge d’iniciar procediment penal contra ella. Malgrat hem intentat accedir a aquesta font i als jutjats de Barcelona encara no hem resolt el cas de Lucian P. que resta lliure, al igual que la falsa testimoni que va ser pagada per declarar en contra dels mossos.
Aquest no és el primer ni l’únic cas de falsos testimoniatges i ens fa plantejar-nos com es veu des de fora l’actuació d’un policia. Podem afirmar que la seva actuació es veu contínuament controlada pel clima mediàtic, són els mitjans un tipus de pressió sobre l’actuació policial?
Un agent de la policia catalana, el qual va considerar necessari mantenir en l’anonimat la seva identitat, afirmava dilluns 7 de desembre en una entrevista exclusiva que no és ni de bon tros una de les millors èpoques pels Mossos d’Esquadra. A més, defensava que "s’ha de confiar i creure en les versions dels companys de feina" perquè recordava que "abans de policies són persones". El fet de difondre un fals testimoni pot comportar per un agent de policia fins a 4 anys de presó. El que més indigna però, és que la suma de casos judicials oberts augmenta i amb ells, també, els falsos testimonis.
D’altra banda, afirma que "normalment en aquests casos, en un moment o altre del cas, els agents i el cos dels Mossos d’Esquadra surten perjudicats". Això provoca que "la imatge de la policia catalana no sigui la que realment es vol transmetre"
Si bé aquests casos existeixen i els mitjans en fan ressò, en una enquesta realitzada pel grup que estudia el cas, s’ha pogut comprovar que menys de la meitat de la societat té constància del “cas Lucian”. Un cop conegut el cas però, el que tranquil•litza és que un 70% de les persones enquestades considera que la veritable culpable i la que hauria de pagar el càstig és la falsa testimoni, complint més de deu anys de sentència. I el nostre grup hi està totalment d’acord. Mentrestant, la immensa minoria apunta a Lucian i a l’intermediari que ofereix la suma de diners com a principals mereixedors del càstig. Una cosa que considerem preocupant és que la gran majoria de la societat creu que aquest és un dels milions de casos de fals testimoni que hi ha hagut, és a dir, que creuen que no és el primer, i donen per segur que tampoc serà el darrer: això deixa en entredit la poca confiança que la societat té en les actuacions legislatives, cosa que resulta amoïnant. Per altra banda, la societat catalana es veu i se sent agredida pels habitants romanesos: d’aquesta manera, i sense saber ben bé per què, això fa que per un 90% dels enquestats augmentin les probabilitats de que el cas sigui totalment cert, ja que tendeixen a la desconfiança cap a aquest grup social i, per tant, no els resulta tan estrany que es donin casos com aquest.
Segons el tribunal, els agents van agredir físicament i psicològicament al detingut, d’origen romanès, i al qual van detenir confonent-lo amb un atracador. Tots els incidis apuntaven també a una presumpta agressió, durant el registre en el domicili ,seva xicota, embarassada de tres mesos. Segons la sentència, els agents van arrestar per error a Lucian P. al carrer, pensant que havia robat en un pis. Durant la detenció, l’apallissaren per tot el cos, l’amenaçaren de mort i l’insultaren, a més de no voler-se identificar com a policies.
Tal com va declarar el presumpte agredit, va patir una sèrie de contusions i hematomes fruit de la pallissa que li propugnaren després de ser detingut, de camí cap a la comissaria de Les Corts.
El diari El Mundo, publicà un vídeo en la seva versió digital, on es poden veure les agressions del cos policial gravades per unes càmeres internes a la sala.
No va ser fins al dia següent que el detingut fou alliberat després que la víctima del suposat robatori no el va identificar en cap de les fotografies.
Tres anys després de la sentència contra els mossos, El Periódico de Catalunya, en la seva versió digital, i en la seva edició del 16 de novembre, va publicar un vídeo on la principal testimoni del "cas Lucian" explicava a un fals advocat com va fer tot el muntatge per tal que els Mossos d’Esquadra fossin declarats culpables de maltractament al detingut.
D'altra banda, i segons el SME-CCOO, aquestes noves proves haurien de ser suficients per anular el judici que es va celebrar, i repetir el judici, considerant nul•les les declaracions d’aquesta testimoni, al marge d’iniciar procediment penal contra ella. Malgrat hem intentat accedir a aquesta font i als jutjats de Barcelona encara no hem resolt el cas de Lucian P. que resta lliure, al igual que la falsa testimoni que va ser pagada per declarar en contra dels mossos.
Aquest no és el primer ni l’únic cas de falsos testimoniatges i ens fa plantejar-nos com es veu des de fora l’actuació d’un policia. Podem afirmar que la seva actuació es veu contínuament controlada pel clima mediàtic, són els mitjans un tipus de pressió sobre l’actuació policial?
Un agent de la policia catalana, el qual va considerar necessari mantenir en l’anonimat la seva identitat, afirmava dilluns 7 de desembre en una entrevista exclusiva que no és ni de bon tros una de les millors èpoques pels Mossos d’Esquadra. A més, defensava que "s’ha de confiar i creure en les versions dels companys de feina" perquè recordava que "abans de policies són persones". El fet de difondre un fals testimoni pot comportar per un agent de policia fins a 4 anys de presó. El que més indigna però, és que la suma de casos judicials oberts augmenta i amb ells, també, els falsos testimonis.
D’altra banda, afirma que "normalment en aquests casos, en un moment o altre del cas, els agents i el cos dels Mossos d’Esquadra surten perjudicats". Això provoca que "la imatge de la policia catalana no sigui la que realment es vol transmetre"
Si bé aquests casos existeixen i els mitjans en fan ressò, en una enquesta realitzada pel grup que estudia el cas, s’ha pogut comprovar que menys de la meitat de la societat té constància del “cas Lucian”. Un cop conegut el cas però, el que tranquil•litza és que un 70% de les persones enquestades considera que la veritable culpable i la que hauria de pagar el càstig és la falsa testimoni, complint més de deu anys de sentència. I el nostre grup hi està totalment d’acord. Mentrestant, la immensa minoria apunta a Lucian i a l’intermediari que ofereix la suma de diners com a principals mereixedors del càstig. Una cosa que considerem preocupant és que la gran majoria de la societat creu que aquest és un dels milions de casos de fals testimoni que hi ha hagut, és a dir, que creuen que no és el primer, i donen per segur que tampoc serà el darrer: això deixa en entredit la poca confiança que la societat té en les actuacions legislatives, cosa que resulta amoïnant. Per altra banda, la societat catalana es veu i se sent agredida pels habitants romanesos: d’aquesta manera, i sense saber ben bé per què, això fa que per un 90% dels enquestats augmentin les probabilitats de que el cas sigui totalment cert, ja que tendeixen a la desconfiança cap a aquest grup social i, per tant, no els resulta tan estrany que es donin casos com aquest.
Per últim, ens hem interessat en aprofundir una mica més sobre el cas en concret amb el qual hem basat el nostre reportatge, i us oferim un vídeo del programa "Els matins" de Televisió de Catalunya on es debat sobre si les acusacions sobre els Mossos són massa severes. Hi ha tres vídeos, però es tracta del mateix, dividit en tres parts.
No hay comentarios:
Publicar un comentario